Mestra Artesana Perfumista

Presentació i Principis

Porto lligada a aquest món fragant, molts més anys dels que recordo a vegades. Vaig iniciar dins la gran maquinària sintètica i va ser gràcies a això, que en un viatge vaig descobrir per casualitat, el món de la matèria natural, fet que va marcar el meu camí al voltant dels anys noranta.

Un llarg camí des de les hores amb molts dubtes; errors públics o anònims i també d’encerts, alguns fins i tot premiats, ha configurat el meu bagatge amb el qual s’ha modelat la meva obra i ha constituït el fonament del meu mestratge.

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és Esperança-Cases-Mestra-artesana.jpg

Avui, havent aconseguit el reconeixement més alt per una artesana,  el títol oficial de   Mestra Artesana Perfumista estic dedicada a preservar i promocionar, aquest ofici, que s’ha esparracat en bocins, massa vegades a favor de titulars comercials, teràpies diàfanes o de formadors a la carta. 

A banda dels indiscutibles drets fonamentals de les persones, animals i territori, que podeu veure al codi ètic,  hi ha els següents valors que també són a l’ànima tant de El Jardí Secret® com a Bcn Art Lab® com a base específicament formativa:

  • Respecte al territori pels oficis descrits dins el Repertori d’Oficis Artesans.

Un col·lectiu d’unes 3000 artesanes configuren el repertori de les famílies d’oficis artesans a Catalunya. Persones amb el coneixement i bagatge professional i docent reconegut oficialment per les entitats que regules les bones pràctiques i les acrediten.

Un col·lectiu poc respectat dins el nostre territori que es troba desplaçat masses vegades per ocupes ocasionals sense bagatge, ni perspectiva ja sigui en oficis clars com la joieria o en oficis poc coneguts com és la perfumeria artesana.

  • Compromís d’elaboració d’obres d’art amb la qualitat i excel·lència de l’ofici.

Aquest compromís es el motor que empeny a l’artesana a cercar l’excel·lència com l’objectiu al que s’arriba amb cadascuna de les peces elaborades en la seva trajectòria

  • Foment dels productes fets amb recursos naturals.

Tothom tria la matèria amb la que millor treballa, però ja no podem triar gaire, doncs cal dirigir el nostre món a una natura, que necessita urgentment la nostra reacció a banda de ser la que ens farà sentir millor.

  • Aval de veracitat en la publicitat de la obra i o serveis executats.

Potser Prou d’utilitzar etiquetes que no corresponen: artesà, natural, perfumista, vega… Perquè cada vegada hi ha més coneixement, però mentrestant fan mal als genuïns: artesans, naturals, perfumistes, vegans…

  • Implicació en promoure el patrimoni cultural, a partir del treball propi.

Només el món cultural i artístic, amb el seu treball, por garantir la evolució de les arts en totes les seves variants. Si ofeguem i substituïm als seus actors, ens quedarem amb una parodia comercial que es dissoldrà abans de morir com anècdota.

Hem de reconèixer, protegir i promoure les arts aplicades, les escenogràfiques, els oficis artesans, l’escriptura… per no perdre la nostra ànima.

  • Exigència amb l’ètica de l’ensenyament, partint de l’obra demostrada, durant els anys d’ofici.

Cal formació en els àmbits artesans, que provingui exclusivament de l’experiència, no es pot acceptar el que està succeint en diverses àrees que els formadors han sorgit d’un un curs en línia, això demostra poc respecte pels alumnes i un deprecii a l’ofici triat. Només es pot ensenyar des de l’experiència que t’aporta, amb els anys l’ofici, aquell que després del aprenentatge inicial, se li afegeix el propi fins que arribes al punt de fer circular el que has aprés i pots enriquir la formació.